dr quedemaixins dijo

Estem farts de tanta fauna i flora friqui, estrambòtica i estrafolària... per a quan un debat A FONS sobre una de les pel.lícules de culte del amants de la ciència d'avançament: BLADE RUNNER............"yo he visto naves quemando, cayendo más allá de Orión..." què passa? que no hi ha ous de proposar aquest tema ? teniu por que la gent s'hi llenci en massa i us abandonin quan sàpiguen el que no goseu dir al respecte ?? eeeeeeeeeeeeeeeeeeehhhhhhhhhhhhhh ??????? jàbrons !!!!!!!!!

22 Mayo 2007 | 02:26 PM

manso dijo

Blade Runner és una pel.licula, dita de culte, que si s'analitza una mica es veu que no té un guió ben estructurat, és lenta, aborrida, fosca, amb una interpretació fluixa, i que no arriba a l'altura del llibre que segons diuen va inspirar la pel.licula. Philip K. Dick ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? (Do Androids Dream of Electric Sheep? (1968)
I jo he llegit i tot i que el llibre es més entretingut que la pel.licula, és una llibre que a mi no em va entusiasmar.

Resumint s'ha fet de culte una pel.licula vulgar.

I amb moltes coses, tal i com diu el títol del llibre, ens comportem com xais, i no podem entendre que hi hagi un pensament obert i lliure que contradigui el que la majoria creu.

Si ho voleu discutir, endavant...

(Per cert les incorreccions científiques són moltes i de pes).

22 Mayo 2007 | 09:17 PM

Dr Quedemaixins dijo

Vagi pel devant que no em considero un especial entusiasta de la pel.lícula en qüestió, però voldria reflexionar sobre el fenòmen "fils de culte".

Són molts els films que sense tenir un guió excel.lent ni unes interpretacions memorables ni una dinàmica brillant han esdevingut de cultes per circumstàncies al.lienes al mateix film. 2001 A Space Odissey en seria un cas: és lenta (= avorrida ?), la interpretació és poc menys que nul.la, els efectes especials són inexistents, però tot i això hi ha quelcom que ens fa pensar en aquesta pel.lícula de tant en tant. Què és ? Que va ser el primer film en donar un tractament rigorós (des del punt de vista físic) a la ciència d'avançament ? Que prediu (cal dir que disposava de informació privilegiada degut a l'ambient de guerra freda regnant a l'època) l'arribada de l'home a la lluna ? Que després de veure el film ens fa meditar sobre alguns del temes que més han inquietat l'home des de que té consciència ?
El 7è segell d'Ingmar Bergmann ens exposa encara un cas més clar, film existencialista suec en B/N, no destaca precisament ni pel guió ni per la dinàmica, però ens intenta dir quelcom encara que disfressat d'un entorn que potser no és gaire atractiu.
Si reflexionem bé fins i tot Casablanca o la Naranja Mecánica es podria enmarcar en aquest categoria, però malgrat tot, aquests films esdevenen de culte.
Potser molta gent ha trobat a Blade Runner quelcom similar; algú ens intenta dir que en aquest món que esdevé cada cop menys humà alguns s'aferren a la vida com poden. I resulta que qui més conscient és que té les hores comptades i que la seva vida és limitada es tracta (oh ironia)d'un replicant. Els estaments establerts no poden entendre que algú surti del guió que li han imposat, el que es revoluciona és precisament qui ningú es podia esperar: una màquina que no hauria de tenir cap sentiment en un món portat a la ruïna ecològica per la mà de l'home, sota la bandera d'un mal entès progrès. I qui el persegueix per a eliminar-lo és un home que actua com una màquina: els rols s'intercanvien. Potser crida l'atenció que va ser un dels primers films en barrejar descripció/evolució psicològica dels personatges en un entorn futurista sense exageracions efectistes. Crec que en l'alegat final de la vida que fa el replicant, que parli d'Orió és indiferent, podria parlar de llocs més versemblants com les llunes de Saturn (actualment s'està planejant la seva exploració) i el seu discurs no quedaria alterat en el fons, en el què ens intenta dir.
Crec que el fet de ser de "culte" no es pot dissenyar a priori, només els anys i els cinèfils les catalogaran de culte els films que ho mereixin en el seu moment. És evident que tots tenim els nostres gustos i que un film que agradi a una certa persona no té perquè agradar a un altre, però penso que Blade Runner - malgrat els seus errors científics i de rigor cineasta - va despertar (i encara desperta) en moltes persones un interès justificat.

23 Mayo 2007 | 12:46 PM

manso dijo

Veig que d'entrada en el teu discurs et cages a les calces... macu... ja no t'agrada especialment Blade Runner?

Tot i això, com he pogut comprovar ja estem arribant a un punt d'aproximació en les nostres tesis.

Tot i donar-te la raó, només matitzaria una cosa:

L'art és una còpia constant i està en tot moment contaminat de tot el que envolta el creador.

Amb això vull dir que no es bò mitificar pel.licules, ni artistes, ni creadors, però si, tal i com has fet tu, de dona'ls-hi el seu punt just de qualitat i el seu punt just d'originalitat.

I parlo en pròpia persona doncs és un concepte, l'originalitat, que jo he intentat utilitzar en les meves histories i projectes i que no voldria mai caure en l'error i en la petulancia de creure que els meus ulls veuen el món d'una manera especial.

23 Mayo 2007 | 01:30 PM