quina imatge tan plena de força.... l'home davant el seu repte vital. ell es mira el pantà, i sap que el pantà l'està buscant a ell, el crida... no el deixa dormir. Sap que no tindrà descans fins que no aconsegueixi allò que ha de fer. Per a l'home ara és qüestió d'amor propi, no deixar-se vèncer per les circumstàncies, pels perills del pantà, que tot i ser importants, no són traïdors, li estan avisant - mira'm sóc aquí, entra dins meu si t'atreveixes, però sàpigues que no tindré pietat de tu arribat el moment - li diu el pantà. l'home s'ho mira, recapacita, sospesa els perills i només serveix per fer-lo més ferm en la seva decissió d'internar-s'hi, i sap que si no ho fés, deixaria de ser l'home que sempre ha volgut ser, seria un derrotat, vençut per una por que ja no el deixaria dormir mai més, una por que la seva família, els seus amics, els seus companys de feina notarien... fins i tot quan anés a comprar a la botiga abaixaria l'esguard per no haver-se'l de trobar amb la persona que, al mateix temps que li torna el canvi, se'l miraria amb commiseració i pensant "pobre home, no va aconseguir vèncer la por atàvica que l'envaïa, la seva por se'l menja per dins". I ell, amb el metall a les mans, es mossegaria la llengua per no cridar a tots que ell un cop va ser un home valent i resolut, i que el que ara veuen només és una ombra difuminada del que havia estat feia només uns mesos... continuarà...
autor: dr quedemenaixins