14 Abril 2007
Aquesta foto ens l'ha enviada un amic dels Mansos, en Pop (Si mai el veieu per Vic, el coneixereu a l'acte doncs és el doble de L'Einstein) i textualment ens deia "Això sí que són Mansos i no els d'Olost i si trobeu les set diferències com a premi... un viatge al Japó!"...
Enigmàtic, sens dubte.
25 Noviembre 2006
Aquestes fotos ens han arribat desde un poble de la regió de Xangai i creiem que són prou fastigoses i impactants com per publicar-les.
Un xino assegut a la vorera d'un carrer menjant, ... aveure que menja... la pudor, nauseabund,... un ou gargot, a pel, a ploma, absolutament cru..
fotos: Pep S.
7 Noviembre 2006
Una reflexió sobre la religió:
“Quan, cada tarda, s’asseia el guru per les pràctiques del culte, sempre rondava pel temple una gat, distraient als fidels. De manera que el guru va ordenar que lliguessin el gat durant el culte de la tarda.
Molt després d’haver mort el guru, seguien lligant el gat mentre durava el culte. I quan el gat va morir, van portar un altre gat al temple per poder-lo lligar durant la cerimònia vespertina.
Segles més tard, els deixebles del guru van escriure doctes tractats referits a la importància que desenvolupava el gat en la realització d’un culte tal i com deu mana.”
Antonhy de Mello (el cant de l’ocell)
Buscant una foto d'un gat vaig trobar aquests éssers sagrats momificats de l'antic Egipte. De fet es veu que era habitual momificar-los.
Era tant gran la seva adoració que per exemple en la lluita contra els perses van perdre una de les batalles, per que els seus enemics coneixien la predilecció dels egipcis cap aquests animals. I així fou com el perses van agafar gats i els van torturar al davant dels desesperats egipcis que molts van donar les seves vides abans de que poguessin fer mal a aquests animals.
La mort d'aquests petits deus era un assumpte força seriós, quan s'en moria algun, els seus amos havien de pelar-se les celles en senyal de dol i els embalsamaven en santuaris com el de la deesa Bastet o el cementiri felí de Bubastis.
L'assassinat d'un gat, inclús de manera accidental era una greu ofensa, i es podia pagar amb la vida.
Gaudiu de la foto...
19 Octubre 2006
Recentement Scarlett Johansson declarava que apart de sexy, li agradaria ser admirada pels seus atributs fora del tema físic.
Tots coneixem el seu talent interpretatiu, pero potser també es refereix a les seves dots musicals, ja que grabarà un disc amb versions d'en Tom Waits, que es titularà “Scarlett Sings Tom Waits”.
La seva veu brollarà per les melodies d'en Waits com una serp...?
16 Septiembre 2006
Amics, Una big band, pedals, electricitat, cables, bateries, i en LLibert Fortuny al mig de tot plegat, a mi em recorda l'explosió del KraKatoa.
Una visió gens Mansa de l'univers.
27 Agosto 2006
Ahir dia en que en Johan el Manso va fer 38 anys, l'equador d'una vida, vàrem fer una festa chill out, amb espelmes, música per l'ocasió, i amics de "calité", i de sobte mentres ens preniem un ron "flor de caña" amb cocacola, el meu amic de l'ànima, el Dr quedem aixins, va fer allò que es fa quan la distensició i el relax s'apodera de la ment, es va llegir l'etiqueta.
La nostra imaginació que no té fi, tot i estar rodejats de una cubana i tres dones bellíssimes del país, va desenbocar cap a pensaments llunyants on les roques al costat de la platja, la música i les dones exòtiques vevien dels nostres llavis aquest nèctar dels deus.
Vam pendre consciència del fet. Per saborejar bé un Glop de Ron Flor de canya, el millor lloc és sol (cosa impossible ja que la companyia era inmillorable) o a les roques. Però en Camús i en David (no en David, la Bèstia estimada)es van demanar on calia anar a les dues de la matinada? A quines roques, a la punta del Carall trempat de Montserrat, als espadats del Cap de Creus, o als cingles de Tavertet? On? Per favor Déus del chill out, on és el millor lloc?
Grans preguntes necessiten grans respostes....
23 Agosto 2006
Fa temps que fem aquesta radio novel.la i ens ve de gust posar-vos algun capítol a l'atzar.
Potser algun dia en animem i fem una recopilació dels centenars de capitols de les aventures d'aquesta dona, la Dolors. Una vigatana insigne, un prototip de la dona de cinquanta anys, amb uns tocs de desenfrè sexual, i d'una voluptuositat que fa que les seves aventures es quedin petites davant del seu furor uterí.
Cliqueu sobre la foto i gaudiu-ne.
Capítol 12
Capítol 22
Capítol 24
Capítol 25
19 Agosto 2006
Aquest estiu, viatjant per Catalunya hem vist fenòmens estranys interrelacionats:
Un Estruç que corria pel mig de la carretera de Gombreny a Montgrony. Que hi feia perdut per aquells barals? Està canviant la zoologia del nostre País?
Cliqueu sobre la foto i busqueu l'estruç en el video d'en Tom Waits
Més coses, la primera parròquia Catalana, la mil.lenaria esglesia de St Pere de Pals, ven a 1 Euro el ciri, i fan servir una màquina de refrescos adaptada.
Si senyor! La innovació arriba a l'esglesia i tot sigui per vendre. Dos mil anys fa que sobreviuen aquesta gent i aquestes coses els portaran a la perdició. El contrast amb els atractius románics, gòtics i barrocs d'aquesta esglesia, fa que s'ens posi la pell de gallina i fa que el nostre esperit analista i ateu, ens faci dir que tenen les hores contades! Es com barrejar la llet amb el salfuman... carai!
(No ens feu cas...resumint abans mangaven els ciris i amb la màquina s'ha acabat, el benefici s'ha multiplicat, a més els turistes ho troben curiós i s'hi tiren fotos i en compren un de record...)
En Tom Waits sempre ha simbòlitzat el predicador borratxo, cliqueu sobre la foto i sabreu de que estem parlant..
A Sota dels Cris només hi pot podem posar de propina... més Tom Waits
Tom Waits a la película domino
Michel Houellebecq amb el llibre "La possibilitat d'una illa" ha obert el llum en el nostre futur terminal i absolutament Manso.
Llegiu-lo, llegiu-lo,...Per favor!
"El mejor medio de ganarle la partida al tiempo sigue siendo renunciar en alguna medida a vivir en él."
"Els últims segles de la civilització humana, ...havien vist l'aparició, a l'Europa occidental, de moviments inspirats en una ideologia d'un masoquisme estrany, anomenat "ecologista"... Aquests moviments insistien en la necessitat de protegir la "natura" contra les agressions humanes, i defensaven la idea que totes les espècies, tant se valia el grau de desenvolupament que tinguessin, tenien el mateix "dret" a ocupar el planeta. Alguns humans que pertanyien a aquests moviments semblaven fins hi tot prendre partit sistemàticament pels animals contra l'home, sentir més pena per l'anunci de la desaparició d'una espècie d'invertebrats que per la d'una fam que assolés la població d'un continent. Avui ens costa una mica entendre aquests conceptes de "natura" i "dret" que manipulaven amb tanta lleugeresa, i nosaltres només veiem en aquestes ideologies terminals un dels indicis del desig de la humanitat de girar-se contra ella mateixa, de posar fi a una existència que sentia inadequada."
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
